Carta oberta de la muntanya del Sit al veïnat

 Carta oberta de la muntanya del Sit al veïnat

(CARTA FACILITADA POR UN VECINO DE LAS FALDAS DEL CID)

Benvolguts veïns: El motiu per escriure-us és, en primer lloc, agrair-vos la companyia i les visites que em feu, en tota la meva vida, que és prou llarga, mai m’havia trobat jo tan acompanyat, fins fa ben poc em visitava molt poca gent, passaven els anys i només veia pastors, llenyataires amb ruc (burro) i sense ell, caçadors i algun que altre muntanyenc, res que es puga comparar ni en nombre ni en colorit al que ara ens visita, tant si és de dia com si és de nit.

Ve gent de tots els “pelaches”, homes i dones, xiquets i xiquetes, iaios i iaies amb néts i sense néts, guiris de tots els països, de vegades militars, gossos de totes les mides, alguns porten amos nets i altres els porten marranos, un fauna colorista i molt variada. Ara bé, què passa quan hi ha tanta quantitat? Passa que es ressent la qualitat. Des d’un temps a aquest part em visita una fauna nova que jo anomene “els rellotgers” (pense que són rellotgers perquè van a tota hora mirant el rellotge) que cada 15 dies em fan una ferida nova. Sí, sí, un camí per a mi és una ferida, una ferida que em costa cicatritzar llàgrimes i sang. I dic jo amics “rellotgers” ¿per què no pugeu i baixeu per la ferida (senda) més vella que tinc?

La que té la cicatriu més antiga i, per tant, fa menys mal, el camí de sempre, el de tota la vida. Jo quedaria eternament agraït ja que al pas que anem em teniu a tota hora ple de sang i no guanye per “Betadine i esparadrap”. A altres persones que han tingut a bé “engalanarme” amb llaços grocs (penso jo que amb bona intenció) he de dir-los que no em fa falta cap tipus de llaç de cap color, ja que jo em trobe bastant “guapo” sense cap adorn, per tant, no més llaços “per favor”.

De momento, no tinc més que dir-vos “veïnat”. Que tingueu un bon any 2019, un poquet de diners per continuar tapant forats i, com no, salut i bones ganes de continuar Visitant-me. Queda a la vostra disposició el vostre company, EL MONTE DEL SIT P.D. Un avís a tots aquells que pugen parlant pel mòbil a tota hora, tot i que cregueu que esteu sols, jo m’entere de tot i hi ha que vore del que s’entera un. “AVISATS QUEDEU”.

0 COMENTARIOS

Escribe un comentario

    Tu email no será publicado. Campos requeridos marcados con *

    Cancel reply

0 comentarios